dimarts, 5 d’abril del 2011

DLD SUECA 2011 (DOS CRÒNIQUES)

Carlos Aznar, guanyador DLD Sueca 2011 MARJALMAN


Si si, dos cròniques, una tècnica i un altra personal...

CRÒNICA TÈCNICA DLD SUECA 2011 MARJALMAN


La prova sueca consta de 3 sectors ven diferenciats per als que no ho coneguen, 10 km a peu, 84 en bici i 20 km a peu per a acabar la prova. La prova començà a les 11h en punt, eixida ràpida i de seguida ja estaven tots els gallitos en les primeres possicions demostrant cadascú d'ells quines eren les seues intencions...




Els primers 10km a peu ja els fan en 35 minutets però les cares de tots els de davant, la veritat és de reservons total. Ningú volia dominar la prova tant prompte, en la transició a la bici entren tots els favorits al capdavant del grup, és ací on va ocorrer un dels punts claus de la carrera, David Navarro parà a pixar en plena transició cosa que li va fer perdre més d'un minut respecte al cap de carrera i que li passaria factura més endavant al voler recuperar terreny.


En la part davantera de la prova ja teniem als favorits donant guerra, Jonas Baumann (suiss), Javier Solanas (Aragó), Alex Lamberix (Holandes), Carlos Aznar (Madrid) i David Navarro (Silla), les velocitats per la Marjal eren brutals, en diversos moments estan a punt de caure dins d'un camp o d'una sequia, que animals...sempre per damunt de 45 km/h els primers. Així s'arriba a l'última transició, l'últim canvi de sabates, el més dur de tots, tornar a correr ¡¡¡ 20 km per davant per a dictaminar qui era el nou guanyador.


Per davant i amb moltes ganes per fer camí se posa Javier Solanas, a pocs metres i remontant Jonas Baumann i amb menys ritme però igual o més ganes Alex Lamberix i David Navarro, pareixia que la carrera està quasi clara quan Baumann agafa sense cap problema a Solanas i a més li va fer un canvi de ritme per deixar-lo darrere... Com un campió Solanas aguanta l'estirada però de repent l'aragones para per culpa de rampes a les cames. Segueix al cap de la carrera Baumann però un recuperat Solanas torna a agafar ritme i agafa de nou al suïs, aquesta vegada és Solanas el que diu prou i dona el colp de gràcia a la carrera, canvi de ritme i Baumann reventat en pocs metres, impressionant lo de Solanas...


Estem arrivant ja a mitat de carrera a peu quan en un dels girs per meta l'entrenador de Solanas li diu que ve per darrere Carlos Aznar remontant de manera magistral, que en pocs minuts arribaria al cap de la prova...al moment ja estava jo diguent-li a Solanas "ya lo veo, bufff...como viene", "relaja si puedes ahora que cuando llegue..." al moment arriba Carlos Aznar al cap de carrera però per a sorpresa meua i crec que de Solanas també, no pareix que vullga seguir apretant conforme venia fent per darrere i s'acoplà al ritme de Solanas, passen els últims km a ritme alt (4' el km) i entre ells decideixen si seguir patint aumentant el ritme a vore qui cau dels dos abans o seu jugen a l'esprint i que siga una loteria...





A la fi i a pocs metres de l'arribada esprintaren tots dos i el premi caigue del costat del madrileny per només 3 segons de diferència. ENHORABONA A TOTS ELS FINISHERS ¡¡¡

FOTOS DLD SUECA 2011


CRÒNICA PERSONAL DEL DLD SUECA 2011


Altre any de DLD a la saca, altre any el DLD un èxit. El DLD Sueca per a mi és com un companyer de viatge, una prova que l'he vist naixer i creixer al mateix temps...


Una prova amb un xicotet secret, un secret molt ben guardat per tots els que estimem el DLD Sueca...vos heu dic ??? A mi personalment m'agrada molt que és parle be del meu poble (i a qui no ???) per tant, treballar per al DLD és com treballar per a Sueca, per al teu poble, eixa és la meua sensació, el mateix que treballar per al CN Sueca.


Com deia el secret no és tant secret.. tot passa per estimar la prova, a la gent que ve de fora, a les ganes de vore anar amunt la prova, a les cares de satisfacció de tots en general després de cada DLD i vore que ha sigut altre aprovat i amb nota alta, de vore tota la zona de meta i boxes ven maquillada i bonica abans de començar... Enguany també he ajudat i participat en tot el que bonament he pogut. Per a mi ajudar a la gent del Triatló Sueca no és cap sacrifici i molestia, al contrari...


Com ve sent habitual he anat al davant de la prova en els dos sectors de carrera a peu , el de 10km i l'últim de 20km. A més de fer centenars de fotos de tot el que va passant a la prova i alrededors, jejejeje... Les sensacions que és viuen en aquesta possició capdavantera són inmillorables, és viu la carrera molt, veus als corredors lluitar fins l'extenuació, és viu la tensió dels últims km i vas fent càbales sobre que pot passar o qui guanyarà, veus cares de voler morir, veus cares de felicitat quan estan a punt d'acabar, cares de resignació de gent que no pot més i te que abandonar...en fi, que el DLD és un dels millors moments de la temporada per a mi.


El DLD Sueca 2011 ha sigut un tant especial ja que vore acabar la prova a esportistes populars com Julian Saez del Suheca.com Triatló o companyers de les travessies de l'estiu com Antonio Eznarriaga (Alacant) als qui vaig animar i molt, no te preu... Des d'ací vullc felicitar a tots dos altra vegada i als membres i simpatitzants de Club Triatló Sueca per la bona organització, en especial a Jose Cardo per com és desviu per la prova, en definitiva, gràcies per fer del Triatló Sueca una Gran Familia.


Ara a seguir els entrenaments pre-travessies que en no res ja estam ahí...

4 comentaris:

kris ha dit...

M'han encantat les dos cròniques Pauet!! Ja era hora q escribires q se veu q la consciència te corroia!jajja

M'alegre que disfrutes tant de ixes bones sensacions,jo tmb he pogut gaudir de la gratitut de gent de l'esport de sueca tant al club de natació com al triatló.

Pero no et lleves mèrit qpersones com tu en fan més falta al món sobretot al món de l'esport!

Una vegada feta la pilota, jaja, dir-te q t'espaviles i vages decidint ja si vols més mocadors qhe de demanar-ho a la botiga.

I advertirte qel teu amic bé més fort q mai! Així qespavila perquè aquest any repetirem la foto, la nostra! jajajaj

Per cert, m'ha molat molt llegir l'arribada, em feia emoció i tot...

jcardet ha dit...

Bufff, avorronat estic. T'he dit sempre que amb gent com tu, tot és fàcil. Trobar ixa implicació en l'organització d'un monstre com aquest, és algo que s'ha d'agraïr sempre.
Moltes gràcies senyor, i ... fins el DLD 2012, en el que espere vore ixe mallot blau, amb el peto verd per damunt, encommandant a tots els duatletes.

JULIAN ha dit...

Oooooooooooooooooooooo, com pot ser que sigues tan gran? Per a ser perfecte només te falta pulir alguna coseta i ja està. Jajajajajajajaja. Gràcies Pau, per al·lusions, per ixes paraules que me dediques. Com diu Cardo, gent com tu és la que fa possible que este monstre que es el DLD isca cada any avant. Tu eres un més de l'equip, no importa si tens o no llicència.
Del DLD de 2011, el primer que vaig viure com a membre del club, em quede en eixe matí de divendres carregant el camió de l'Ajuntament de material pesat a la sede. Del de 2012 me quede amb eixos quilòmetres que feres amb mi en l'últim parcial acompanyant-me en la bici. Casi mos costa un disgust (recordes a l'Oficial? Si le acompañas le sanciono a el. Jajajaja). I faltaven 2'5 per a acabar. Pa matar-lo. Jajajjaa
Un abraç mestre... i Hala Madrid!! Jejejejejejejjejejeje. Eres el millor.

JULIAN ha dit...

I collo quin cacau m'he fet amb les dates. Jejejeje. Bueno s'entén, no? 2010 i 2011. Jejejeje