Ací estic amb Selina Moreno acabant la travessia...
Per fi m'he decidit a fer la crònica de la travessia ¡¡¡ Ja em val, dimecres i tot per contar...
Començar a escriure aquesta crònica és fàcil, parlar sobre una travessia sempre és fàcil i bonic.
La travessia començà per a mi 12 hores abans, si si, 12 hores abans anant al sopar de cumpleanys d'una amiga el dissabte per la nit i arribant més tard de les 2 a casa. També dir que prop de les 5 de la matinada ja em vaig despertar i va ser difícil tornar a dormir com cal...també vullc dir que vaig fer una gran negligència, vaig nadar refredat, ja de matinada vaig notar que tenia fredolies i que si deia això en casa volia dir que la travessia "volaria" per a mi. Solució, un "efferalgan i a nadar, jejejejeje...
Be, prou de lamentacions, jejejejeje...
Ben matí ja habia quedat amb Frans Nebot, els dos teniem ganes de parlar de natació i així va ser tot el camí cap a Oliva. Arribem amb temps per davant per a vore la mar tranquilament i xarrar amb uns i altres, tot cares conegudes de les travessies d'estiu, com no.
De seguida arreplegem el xip, ens possem el neopré i cap a la platja a tocar l'aigua. La primera impresió és buffffff...maremeua com anem a patir(almenys jo), encara estan acabant de posar les boies i jo les veia molt lluny, per dins meua pensava, fins ahí tenim que anar ¡¡¡ jajajajaja...
Faltant pocs minuts ja estavem ven colocadets a la vora de la platja per l'eixida, últimes explicacions del organitzadors sobre el recorregut i de repent i sense cap avís senc, preparats ¡¡¡ ja ¡¡¡ pim pam pim pam, tots cap a dins...primer correr i de seguida a nadar. Els primers metres varen ser per a provar la sal de l'aigua, jejejeje...tot braços, cames, més braços, més cames...en fi, el més normal en una travessia.
Ràpidament comence a trobar-me a gust i el ritme que porte és bo, camí de la primera boia (800m apròx. de recorregut) ja hem fet un grupet d'uns 5 o 6 nadadors crec recordar, cap a la segona boia ( 1700m) he canviat de companys de grup, he vist per davant un altre grup de nadadors i he aconseguit agafar-los, el que no sabia era que darrere meua portava a roda a quasi la resta del grup d'inici, jajajajaja...ja cap a la meta comence a notar que no vaig gens fi i en passen un parell de nadadors (Josep de Silla i Pepe Cabanes), intente seguir-los però ja no puc més, a la fi entre en meta en 35 minuts, possició 38 de 80 nadadors per poc més (crec) de 2000 metres de recorregut.
Estic molt content i amb motiu...ha sigut una travessia amb una mar excelent, l'aigua transparent, poca gent, he nadat molt a gust i damunt ha guanyat el meu amic Jose Luis Larrosa ¡¡¡
En acabar xocolatet calentet i bona cossa de fotos amb els amics del mundillo... dia perfecte ¡¡¡
He trobat a faltar molta gent, al Tatoo i la colla de nucieros, a Rafa de Turís, Xavi i Pascual de Vilareal, a més gent del meu club (que perros ¡¡¡), a la gran Kriss, jejejejeje...i més i més.
La travessia d'Oliva com la considerem ??? l'última dels Nadals 2010 ??? o la primera travessia del 2011 ???
