Ací estic amb Selina Moreno acabant la travessia...Per fi m'he decidit a fer la crònica de la travessia ¡¡¡ Ja em val, dimecres i tot per contar...
Començar a escriure aquesta crònica és fàcil, parlar sobre una travessia sempre és fàcil i bonic.
La travessia començà per a mi 12 hores abans, si si, 12 hores abans anant al sopar de cumpleanys d'una amiga el dissabte per la nit i arribant més tard de les 2 a casa. També dir que prop de les 5 de la matinada ja em vaig despertar i va ser difícil tornar a dormir com cal...també vullc dir que vaig fer una gran negligència, vaig nadar refredat, ja de matinada vaig notar que tenia fredolies i que si deia això en casa volia dir que la travessia "volaria" per a mi. Solució, un "efferalgan i a nadar, jejejejeje...
Be, prou de lamentacions, jejejejeje...
Ben matí ja habia quedat amb Frans Nebot, els dos teniem ganes de parlar de natació i així va ser tot el camí cap a Oliva. Arribem amb temps per davant per a vore la mar tranquilament i xarrar amb uns i altres, tot cares conegudes de les travessies d'estiu, com no.
De seguida arreplegem el xip, ens possem el neopré i cap a la platja a tocar l'aigua. La primera impresió és buffffff...maremeua com anem a patir(almenys jo), encara estan acabant de posar les boies i jo les veia molt lluny, per dins meua pensava, fins ahí tenim que anar ¡¡¡ jajajajaja...
Faltant pocs minuts ja estavem ven colocadets a la vora de la platja per l'eixida, últimes explicacions del organitzadors sobre el recorregut i de repent i sense cap avís senc, preparats ¡¡¡ ja ¡¡¡ pim pam pim pam, tots cap a dins...primer correr i de seguida a nadar. Els primers metres varen ser per a provar la sal de l'aigua, jejejeje...tot braços, cames, més braços, més cames...en fi, el més normal en una travessia.
Ràpidament comence a trobar-me a gust i el ritme que porte és bo, camí de la primera boia (800m apròx. de recorregut) ja hem fet un grupet d'uns 5 o 6 nadadors crec recordar, cap a la segona boia ( 1700m) he canviat de companys de grup, he vist per davant un altre grup de nadadors i he aconseguit agafar-los, el que no sabia era que darrere meua portava a roda a quasi la resta del grup d'inici, jajajajaja...ja cap a la meta comence a notar que no vaig gens fi i en passen un parell de nadadors (Josep de Silla i Pepe Cabanes), intente seguir-los però ja no puc més, a la fi entre en meta en 35 minuts, possició 38 de 80 nadadors per poc més (crec) de 2000 metres de recorregut.
Estic molt content i amb motiu...ha sigut una travessia amb una mar excelent, l'aigua transparent, poca gent, he nadat molt a gust i damunt ha guanyat el meu amic Jose Luis Larrosa ¡¡¡
En acabar xocolatet calentet i bona cossa de fotos amb els amics del mundillo... dia perfecte ¡¡¡
He trobat a faltar molta gent, al Tatoo i la colla de nucieros, a Rafa de Turís, Xavi i Pascual de Vilareal, a més gent del meu club (que perros ¡¡¡), a la gran Kriss, jejejejeje...i més i més.
La travessia d'Oliva com la considerem ??? l'última dels Nadals 2010 ??? o la primera travessia del 2011 ???
3 comentaris:
Pau, com sempre un plaer llegir les paraules amb que ens contes les travessies,, una xulada,, com si hages estat alli, jeje,, ojala, redeu ojala,,, veritat??
el metge ja m'ha dit que començe a nadar per accelerar la rehabilitacio aixi que a partir d'avui aixo vaig a fer,,, a vore si cap a l'estiu ja estic ahi per nadar,, encara que se que sera mes temps el que me faltara per recuperarme,,, en fi,, tota pedra fa paret,,,,
vinga la meua enhorabona a Jose Luis Larrosa i a tu per el bon blog que portes,,, el meu s'ha frenat de colp. Espere reiniciarlo aviat, saludets a tots.
Rafa.
Rafeta ¡¡¡ no saps com m'alegre de voret content ¡¡¡
Em pareix un 10 per part teua considerar la recuperació com un repte, realment és un repte...recuperar-se i tindre bona salut és el més important sempre.
Cuidat amic i paciencia que d'ací no res ja estem dale que te pego...
Mare meua,,,QUE SI SI ME ACOSTE TARDE QUE SI FUI DE CUMPLE, QUE LUEGO ESTABA MALITO..pero que clase de coronica es esta. EL BLOG DE LAS LLORONAS..
TRIM dejate de tonterias tu sabes que si no va el dr. tatoo y te espera comiendo..nada, porque la fruta no me gusta, NO TIENE SENTIDO TU VIDA DE LAS TRAVESIAS.. que te parece
Publica un comentari a l'entrada