L'ESTRET DE GIBRALTAR EM TÉ MANIA

Punxeu sobre la imatge per fer-la més gran.

Fins ací arrivàrem, aquesta foto la pose la primera per a que la punxeu i mireu qué bonica és la carta nàutica que fa l'ACNEG als nadadors quan creuen amb el recorregut i temps de pas per a cada hora aprox.

Podeu comprobar la parabola que hauriem de fer degut al Llevant, no poguérem anar en recte, impossible...

CAPÍTOL I

VAYA SEMANITA...

Tot començà el dia 9 d'Agost, ens cridaren de l'ACNEG dient-nos que finalment el creuament seria el dilluns 10 i no el 11 com estava previst d'inici, degut a un possible canvi de temps a pitjor (Llevant).

Arribem a Tarifa a última hora de la vesprada i ràpidament anem a vore la mar...un bassal d'oli pareixia, tant a la part del Mediterrani com a la part de l'Atlàntic.

Em presente a la seu de l'ACNEG i parle amb Rafael Gutierrez, cap de l'organització. Hem diu que veu fotut que al dia següent fem el creuament. Jo li dic que per què i em diu que s'espera un canvi de vent però que no sabran quan serà...saben que canviarà a primera hora del matí però l'hora no és exacta.

Pau Tomas (Jo) i Rafael Gutierrez (ACNEG)

Dit això ja comence a pensar que aquella setmana es faria més llarga del que em pensava. No hi havia altra que fer turisme i aprofitar l'estànça a Tarifa per a vore platges fins a que arribara el moment de nadar.


Així fins al proper diumenge...quasi res ¡¡¡ 7 dies seguits de fort vent de Llevant...


Arriba l'hora de decidir si ens quedàvem o marxàvem a casa, jo volia quedarme però com no sabiem si creuariem algún dia ho pensarem millor i marxàrem cap a casa.

Ho deixarem tot lligat a Tarifa per a tornar en breus dies si fera falta o siga creuar...al segon dia d'estar a casa em tocaren per a dirme que segurament el Dijous 20 d'Agost podriem creuar, ALEGRIA ¡¡¡, ALEGRIA ¡¡¡....altra vegada cotxe i 800 km per davant, bufff.


Hi havia una treva d'hores al temporal de vent, no sabiem certament quina classe de treva seria però sabiem que només tindriem una sola oportunitat per a intentar-ho.

Després també estaba el problema afegit que hi havia "atasco" de nadadors a Tarifa per a creuar...

Estava un nadador nord-americà, altre d'Alacant i jo, i en pocs dies havia d'arribar altre nadador de Grècia.


Finalment es va decidir que de matí nadaria el nadador americà en condicions meteorològiques un tant "adverses" pero suficentment bones per a nadar, el americà tenia prou nivell i tampoc no seria gran problema per a ell un poc de mar arrissada, allò més important era que no fera vent de Llevant, despres a mig dia nosaltres, Jordi Anton (Alacant) i jo...



CAPÍTOL II

EL DIA QUE L'ESTRET ES POSÀ EN CONTRA NOSTRA

El seu ritme de nado segons els temps de piscina que em va dir eren un poc més superiors als meus, encara que com jo nadava amb neopré i ell no, feia que s'igualara la partida un poquet.

A les 11 del matí del dia 20 d'Agost ja estàvem al port de Tarifa amb tota la logística preparada per a l'ocasió (nevera amb gel i begudes, motxilla amb càmera de fotos i video, gels vitamínics i plàtans, pissarra per apuntar coses, en fi, carregats fins a dalt de trastos ¡¡¡

Només arribar tinc la bona notícia de vore a Antonio Gil, un nadador de Tarifa que ja ha creuat 7 o 8 vegades l'estret i que també creuaria amb nosaltres eixe dia. A mi em dona molta confiança i seguretat tindre al costat a un bon coneixedor de la zona.

Antonio Gil, Jordi Anton i Jo...

A les 12 hores ja estàvem preparant-nos al moll del port, vaselina, lanolina, escalfament de muscles, neopré, últims consells abans de començar...i molta ilusió.

Després de vore eixir el ferry cap a Tanger amb una velocitat impressionant ens tocava a nosaltres tirar-nos a l'aigua i tocar les pedres de l'illa de Tarifa, punt d'eixida de la prova. Sense més comencem a nadar, la primera hora la fem sense parar ja que segons Antonio haviem de separar-nos com més prompte de tarifa millor, com un camp de gravetat, jejeje...


El vent ací bufava poc però res més lluny del que vindria després, la previsió de vent (segons el windguru) déia que començariem la prova amb força 5 i que baixaria a 3 per deixar-ho en 1 o calma total al llarg de la vesprada. Amb eixa previsió pareixia que tindriem sort i creuariem...

Com déia, la primera hora fou sense parar, el ritme és prou més fort del que em pensava però còmode per a mi, parem a l'hora a prendre les primeres dosis de vitamines i fruita.

Les següents dos parades per a repostar ja les férem a 40 minuts i sense cap problema, ja comencem a notar la força de la mar en forma de forta corrent de cara, portem dos hores i la mar pareix que vol complicar-se, el vent de Llevant comença a pujar de velocitat i les onades són cada vegada més grans, això i la corrent de cara fan que el ritme baixe molt. Nosaltres encara teniem esperances de que el vent parara. Un "hilero de corriente" fa acte de presència i fa que la mar es pique més si cal baixant la temperatura de l'aigua a uns 13º aprox., quina passada de fred ¡¡¡


Els següents minuts són de molts dubtes, anem camí de la tercera hora i la mar pareix que no vol que creuem, Antonio Gil ens diu "veo la cosa jodida", jo ja estic més que cansat de vore que no avancem i les onades trencades no paren de donar recadets en forma xicotets revolcons a l'aigua. Camí de la quarta hora Antonio decideix parar perquè diu que li feia mal el braç, jo crec que ja ho veia tan difícil que no volgué patir més. El desig de vore el vent i la mar en calma se'n anava ja definitivament...el temporal de Llevant tornava a Tarifa i a l'Estret, els últims minuts de travessia foren de veritat perillosos, desde el vaixelll ens perdien de vista i també el patró no dominava bé la maquina de 10 o 12 metres vinguda d'Algecires per a l'ocasió.



Arriba l'ordre de l'ACNEG de traure als nadadors de l'aigua, al principi pensava que passava alguna cosa, avistament de peixos, vaixells grans en la zona, etc... em vaig arrimar com vaig poder al vaixell per a pujar dalt. La prova s'havia suspés oficialment per mal temps, ací va ser quan em vaig adonar de com de malament estava la mar, bufava molt de vent i els forts colps de les onades banyaven fins i tot als acompanyants que anaven a la part de darrere del vaixell.


L'Estret ens havia guanyat la partida clarament, només ens quedava un terç de la prova, haviem nadat uns 15 kilometres aprox. en condicions prou dures, de veritat. Així i tot quan pujàrem al iot almenys jo estava cansat però prou sencer i Jordi també. Ens miràrem tots dos amb cara de "que coño hemos hecho mal para que nos toque nadar en un mar asi de jodido", haguérem seguit més estona però vos puc assegurar que la nostra seguretat haguera estat penjant d'un fil, crec que parar va ser la millor decisió.


Tornar al port de Tarifa també fou una odisea, haguérem d'anar direcció cap al Mediterrani per a després tornar enrere fins Tarifa degut a les onades i el fort vent de Llevant.


Ara toca descansar bé i recuperar-me d'una lesió que m'he fet a la monyica que fará que estiga uns dies sense tocar l'aigua.


CAPITOL III

TORNAREM ¡¡¡¡ SENSE CAP DUBTE...