CAPITOL I
LA PART DOLENTA O TRISTA DE LA HISTORIA
Primer que rés demanar disculpes a tots per el temps que he tingut el blog parat, han sigut diversos els motius encara que mai seran prou importants com a excusa al temps d'inactivitat.
El mes d'Octubre a segut per a mi prou dur psicològicament(que fort sona, no ??) i físicament. A forts crits molts sabreu que he tornat a l'Estret de Gibraltar, novament "la sort m'ha acompanyat" i novament la Mar ha pogut amb les meues ilusions de poder arribar "a l'altra banda".
Els motius encara que no tinc masa ganes de tornar a recordar-los foren la forta corrent de l'oest. Un dia perfecte, una mar en teoria bona, un creuament perfecte (dos hores a mitat de recorregut) i en poc més d'un hora ana tot a la merda (parlant clar)...anava enfilat cap a Punta Cires, el ritme crec que era bo, com deia portava dos hores a mitat de l'Estret...la previsió era eixa, anava tot de luxe, inclòs jo anava nadant pensant en que bonic serà arribar al Marroc d'ací a poca estona. De repent, a les dos hores i mitja de travessia em diuen que hi ha un corrent lateral molt fort que no tindria que estar ací, que tinc que nadar molt fort almenys entre 15 o 30 minuts per a vore si podem "escapar" d'ella. Dit i fet, començe a nadar més fort que abans, passen els minuts i la por fa acte de presencia, no se que li passa a la mar però Punta Cires està quedanse cap a la dreta molt depressa. Els de la zodiac em diuen que com a minim i amb sort eixirem per Isla Perejil, jo pense, això vol dir que la travessia s'allargarà més hores del que em pensava...continue nadant fort i a la mig hora de nou s'arrima el patrò i em diu que la corrent és molt forta i que serà impossible arribar a la costa. El meu anim cau al fons marí de l'Estret, jo li dic que portem 3h 15m i que vull nadar més... entre tots els components de l'expedició em fan comprendre que no mereix la pena, que nadaré fins l'extenuació per a res...aquesta corrent ens traurà de la zona de l'Estret en pocs minuts em tornen a dir. Puje a la barca amb la sensació de...ja està tot ???, ja s'acabat el creuament ???, però si quasi no he patit ¡¡¡, les muntanyes del Marroc estaven tant a prop que tenia ganes de tirar-me de la barca i seguir. Medirem la distància fins a Tarifa, 17 kilometres. Ens costa prou tornar a port, les onades de cara i la corrent també le feien difícil avançar al Maverik. Jo des d'eixe moment m'he quedat amb la pregunteta dins del meu cap...si haguera seguit que haguera passat ???. Fins ací la historia del meu segón Estret. The end.
Video de l'Estret amb la forta corrent:
L'Estret m'ha guanyat de nou ???, la sort no m'ha acompanyat ???, o les dos coses juntes...o és que soc tant dolent nadant que em supera... A TOMAR POR .... EL ESTRECHO ¡¡¡
Amb aquesta historia vaig tornar cap a casa (800km molts durs, de veritat), baix de moral, sense ganes de res de res. Tot el sacrifici d'un any per a res. Però als pocs dies d'estar a casa vaig vore un video al youtube de la presentació de la Badia de Cullera 2009 on parlava Miquel Domingo, aquelles paraules dedicades a mi em feren resucitar ¡¡¡ Em va dir que jo era més gran que tot això i que a la vida tan com a la natació hi han cosses més boniques que tot això i que no hi ha que deixar de costat, gràcies Miquel. Altres converses eixos dies amb gent com Selina Moreno o Fernando Diaz (membre de l'Acneg) em vingueren molt be, gràcies també a tots dos.
Ara ja estic més animat, he començat de nou els entrenaments amb la gent meu club i crec que ja soc de nou el mateix, jejejeje...
CAPITOL II
LA PART ALEGRE O BONA DE TOTA LA HISTORIA
Anar a l'Estret independenment de creuar o no, és molt instructiu i l'experiència IMPRESSIONANT, nadar a eixes aïgues és digne dels millors documentals del National Geographic, de veritat. El color blavos de l'aigua mai l'oblidaré, el misteri de vore o no peixos, i creure vore coses mentres nades també és increible. En definitiva, alguna vegada en la vida d'un nadador hi ha que nadar en aïgues així de boniques, o be al'Estret o be a qualsevol racó on siga així l'aigua. També recordar els paratges tan bonics de la zona de l'Estret amb les muntanyes del Marroc al fons sempre vigilant. El dia abans de marxar una boira o nuvols molt baixos s'apoderà de la zona maritima de l'Estret(mireu foto baix), si haguera decidit nadar un dia despres tampoc haguera pogut, quina sort que tinc...Dons així i tot el record de tot aixó val milions...d'Euros eh ¡¡¡
LA PART DOLENTA O TRISTA DE LA HISTORIA
Primer que rés demanar disculpes a tots per el temps que he tingut el blog parat, han sigut diversos els motius encara que mai seran prou importants com a excusa al temps d'inactivitat.
El mes d'Octubre a segut per a mi prou dur psicològicament(que fort sona, no ??) i físicament. A forts crits molts sabreu que he tornat a l'Estret de Gibraltar, novament "la sort m'ha acompanyat" i novament la Mar ha pogut amb les meues ilusions de poder arribar "a l'altra banda".
Els motius encara que no tinc masa ganes de tornar a recordar-los foren la forta corrent de l'oest. Un dia perfecte, una mar en teoria bona, un creuament perfecte (dos hores a mitat de recorregut) i en poc més d'un hora ana tot a la merda (parlant clar)...anava enfilat cap a Punta Cires, el ritme crec que era bo, com deia portava dos hores a mitat de l'Estret...la previsió era eixa, anava tot de luxe, inclòs jo anava nadant pensant en que bonic serà arribar al Marroc d'ací a poca estona. De repent, a les dos hores i mitja de travessia em diuen que hi ha un corrent lateral molt fort que no tindria que estar ací, que tinc que nadar molt fort almenys entre 15 o 30 minuts per a vore si podem "escapar" d'ella. Dit i fet, començe a nadar més fort que abans, passen els minuts i la por fa acte de presencia, no se que li passa a la mar però Punta Cires està quedanse cap a la dreta molt depressa. Els de la zodiac em diuen que com a minim i amb sort eixirem per Isla Perejil, jo pense, això vol dir que la travessia s'allargarà més hores del que em pensava...continue nadant fort i a la mig hora de nou s'arrima el patrò i em diu que la corrent és molt forta i que serà impossible arribar a la costa. El meu anim cau al fons marí de l'Estret, jo li dic que portem 3h 15m i que vull nadar més... entre tots els components de l'expedició em fan comprendre que no mereix la pena, que nadaré fins l'extenuació per a res...aquesta corrent ens traurà de la zona de l'Estret en pocs minuts em tornen a dir. Puje a la barca amb la sensació de...ja està tot ???, ja s'acabat el creuament ???, però si quasi no he patit ¡¡¡, les muntanyes del Marroc estaven tant a prop que tenia ganes de tirar-me de la barca i seguir. Medirem la distància fins a Tarifa, 17 kilometres. Ens costa prou tornar a port, les onades de cara i la corrent també le feien difícil avançar al Maverik. Jo des d'eixe moment m'he quedat amb la pregunteta dins del meu cap...si haguera seguit que haguera passat ???. Fins ací la historia del meu segón Estret. The end.
Video de l'Estret amb la forta corrent:
L'Estret m'ha guanyat de nou ???, la sort no m'ha acompanyat ???, o les dos coses juntes...o és que soc tant dolent nadant que em supera... A TOMAR POR .... EL ESTRECHO ¡¡¡
Amb aquesta historia vaig tornar cap a casa (800km molts durs, de veritat), baix de moral, sense ganes de res de res. Tot el sacrifici d'un any per a res. Però als pocs dies d'estar a casa vaig vore un video al youtube de la presentació de la Badia de Cullera 2009 on parlava Miquel Domingo, aquelles paraules dedicades a mi em feren resucitar ¡¡¡ Em va dir que jo era més gran que tot això i que a la vida tan com a la natació hi han cosses més boniques que tot això i que no hi ha que deixar de costat, gràcies Miquel. Altres converses eixos dies amb gent com Selina Moreno o Fernando Diaz (membre de l'Acneg) em vingueren molt be, gràcies també a tots dos.
Ara ja estic més animat, he començat de nou els entrenaments amb la gent meu club i crec que ja soc de nou el mateix, jejejeje...
CAPITOL II
LA PART ALEGRE O BONA DE TOTA LA HISTORIA
Anar a l'Estret independenment de creuar o no, és molt instructiu i l'experiència IMPRESSIONANT, nadar a eixes aïgues és digne dels millors documentals del National Geographic, de veritat. El color blavos de l'aigua mai l'oblidaré, el misteri de vore o no peixos, i creure vore coses mentres nades també és increible. En definitiva, alguna vegada en la vida d'un nadador hi ha que nadar en aïgues així de boniques, o be al'Estret o be a qualsevol racó on siga així l'aigua. També recordar els paratges tan bonics de la zona de l'Estret amb les muntanyes del Marroc al fons sempre vigilant. El dia abans de marxar una boira o nuvols molt baixos s'apoderà de la zona maritima de l'Estret(mireu foto baix), si haguera decidit nadar un dia despres tampoc haguera pogut, quina sort que tinc...Dons així i tot el record de tot aixó val milions...d'Euros eh ¡¡¡
CAPITOL III
ACTUALITAT
Despres de descansar una setmana (molt poquet) tornar a la piscina és molt dur, mai he patit tant en tan poc de temps. La transcició de llarga a curta distància almenys per a mi ha segut terrible. La sensació de no poder fer ni una serie de 100m a crol és molt fort, jejeje.
Tot està quasi normal, els entrenes amb David Navarro (entrenador del CN Sueca)van bé, encara no se quines proves nadaré a Castelló, igual 800m liures i 50m lliures. M'agradira nadar els 100 papallona amb el Dr.Tatoo, seria una pasada encara que no se si els acabaria, jajajaja...ja vorem, primera encerada de la temporada 2010 ¡¡¡ Voy a por ti ¡¡¡
Canviant un poc de tema, els Dissabtes i Diumenges estem quedant per a nadar a la
Mar, o be a la Ratlla del Terme o be a València (Malvarrosa o Patacona). Quina manera més xula de vore com s'arrima l'hivern, nadant. La idea és no parar de nadar a la fins a Nadal si el temps ho permet, és clar.
El passat Diumenge varem quedar a València (platja Malvarrosa), bona colla de gent, són d'aquestos dies que et fan agafar afició a la natació.
ACTUALITAT
Despres de descansar una setmana (molt poquet) tornar a la piscina és molt dur, mai he patit tant en tan poc de temps. La transcició de llarga a curta distància almenys per a mi ha segut terrible. La sensació de no poder fer ni una serie de 100m a crol és molt fort, jejeje.
Tot està quasi normal, els entrenes amb David Navarro (entrenador del CN Sueca)van bé, encara no se quines proves nadaré a Castelló, igual 800m liures i 50m lliures. M'agradira nadar els 100 papallona amb el Dr.Tatoo, seria una pasada encara que no se si els acabaria, jajajaja...ja vorem, primera encerada de la temporada 2010 ¡¡¡ Voy a por ti ¡¡¡
Canviant un poc de tema, els Dissabtes i Diumenges estem quedant per a nadar a la
Mar, o be a la Ratlla del Terme o be a València (Malvarrosa o Patacona). Quina manera més xula de vore com s'arrima l'hivern, nadant. La idea és no parar de nadar a la fins a Nadal si el temps ho permet, és clar.
El passat Diumenge varem quedar a València (platja Malvarrosa), bona colla de gent, són d'aquestos dies que et fan agafar afició a la natació.
D'Esquerra a dreta: Jo Pau (Sueca), Rafa (Turis), Brigi (Sueca), Gabi (València), Selina (Gandia), Ana (València) i Jaume (Barcelona)
Ja possare més cosses, ara a dormir que ja és tard...
4 comentaris:
hOMEEEEEEEE,, BON DIA,, PERO SI JA VA ACTUALITZANT POC A POC,, BO, ENHORABONA PAU,, ETS UN CRACK, AL MAR I AL BLOG,, VINGA JA XARREM QUE MEN VAIG AL CURRO,, BYE, A VORE QUAN QUEDEM.
MALDITO TRIM ya estamos con la cera..no me piques ehhhh.
Me ha gustado mucho la cronica tio, eres un fenomeno.
OLVIDATE DE LOS 100 PAPILLONA ESO SON PARA HOMES COM JO...jijij
Rafa, ja saps que tenim que queadr per a lo de Alcoi...i abans la de 5km de la Patacona, vinga màquina entrena que no vullc esperarte moltes vegades, jajajaja...(es coña, eh)
TATOO ¡¡¡ EL MALO DE LOS BLOGS ¡¡¡
Ya tengo ganas de que lleguen los masters y...entonces seguimos con la tregua o pacto de no agresión ???...con que 100m papillona són solo pa homes...pues mira, esa frase te la recordaré mientras te dejas el higado en el segundo 50 de PAPILLONA trossss de home. JAJAJAJAJAJA...
Saludos.
tros de home!!!quina paraulete en valencia tan guapeta, ja te cridare el disabte i parlarem a vore que voy a nadar amic.
saludos MAMONNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNNN
Publica un comentari a l'entrada