TRAVESSIA NOCTURNA CULLERA 2009

Novament i com cloenda de temporada de travessies 2009 varem triar anar a Cullera per a "xapar" l'estiu.

Aquesta travessia és la "gran desconeguda", ho dic perque per a mi almenys és la més divertida i a la que menys gent o nadadors van.

La prova començava a les 21 hores, un poc abans ja estavem al punt d'encontre per a rebre informació i vore cares conegudes.

A les nou estavem tots els participants i acompayants a la voreta de la platja del Racó de Cullera, el temps convidava almenys a baixar a vora mar. Gran afluencia de públic al passeig maritim, pareixia que donaven alguna cosa, jejejeje...

Com deia, cares conegudes de nadadors, German Malonda, Victor Moreno, Sergio Bermejo, Borjan Abel, Selina Moreno, Raul Antich, Elena Borja, J.M Ambel, i molts més, una bona colla de jovens nadadors del Dom Bosco i CN Piscis...la nit convidava a nadar, bona temperatura exterior, mar en calma i gens freda, ambient de luxe ¡¡¡

De la travessia que puc dir, uns 70 o 80 nadadors, distancia curta( 650m aprox.) però que de nit és multiplica quasi al doble, de veritat...desde fora pareix una cosa però dins a la altura de les boies costaneres és molt dificil orientarse i seguir una linea recta. Els nadadors portavem unes llums d'aquestes químiques per seguritat i també per a voren's dintre de l'aigua entre nosaltres.

Despres de la travessia tocava sopar, l'organització preparà, millor dit l'Hotel **** Santa Marta de Cullera preparà un buffet lliure per a la gent, nadadors ,acompayants, amics, familiars...en acabar de sopar és donaren uns diplomes a tots els participants i trofeus als 3 primers de la travessia.

Per acabar la nit baixarem al "xiringuito de la platja" i uns quants mojitos tingueren la culpa de que a l'endemà tinguera una mica de resaca...jejejeje.

Que més dir...com he dit al principi, UN LUXE DE TRAVESSIA ¡¡¡

SPEAKER - TRAVESSIA SUECA 2009

Eixida de la prova, platja del Perelló

Doncs si, en cap moment pensava que la travessia Perelló-Palmeres 2009 acabaria d'aquesta manera...de SPEAKER ¡¡¡

Explicacions o excuses oportunes: Tota la setmana habia estat malalt, una especie nova de grip que porta no se quina lletra al davant del nom...de veritat,jejeje(no fem cap broma amb això), un fort "catarro" i 15 dies d'inactivitat feien que decidira no nadar el passat diumenge. També ho vaig decidir perque tenia ganes de vore la travessia desde fora, ja feia anys que no la veia així (crec que desde el 2001...). Lo de ser "speaker" vingue de sopte jo volia ajudar a Rosa Garcia (speaker habitual del club i la que donà l'eixida) a l'hora de dir els noms dels nadadors al acabar la travessa, com conec a prou nadadors véia que quedaria prou bonic tant per als nadadors com per al públic assistent. A la fi el micro fou tot meu, que mamon, com diria el Tatoo...

Crec que quedà tot molt be, al CN Sueca hi ha gent prou experta en açò d'organitzar tant travessies com triatlons, duatlons, mitjes maratons i qualsevol tipus de competició, Toni Perez, Vicent Miralles, Jesus Ruiz...(segur que em deixe algú) tots ells culpables de saber una mica de tot açò, jejeje...

Poc més queda escriure al post, només queda dir que m'alegra vore de nou a tota la gent coneguda i amics que vingueren de fora com Xavi Lloret (Vilareal), Samuel Vidal (Alcoi), Jose Luis Larrosa(Elx), Raul Antich i David Navarro de Silla, Elena Borja i Paquillo, Miguel Domingo, Rafa Muñoz(Turis), Selina Moreno(Gandia) i més, i més...no puc deixar d'oblidarme de la colla de los Peces Vivos, alguns no pogueren vindre com el Dr.Tatoo, Willy o Chechu, però d'altres com el 57 (Cartwigh), menys mal que el Tatoo no vingue, meduses, meduses i més meduses...per vora la platja caminant del Perelló a Palmeres em contarem més de 150, dins l'aigua suposse que altres tantes.

DE LA QUE TE HAS LIBRADO TATOORSITO, jajajajaja ¡¡¡

Ara queda nadar de nit, pròxima cita acuàtica... TRAVESSIA NOCTURNA DE CULLERA

Podeu vore les fotos que vaig fer jo a FOTOS 2009 però també podeu vore fotos de la travessia a l'enllaç que possare ací baix, son les fotos del CN Sueca:

VORE FOTOS CN SUECA

DESCANS...AÇÒ ÉS POT DIR DESCANS ???

El passat cap de setmana va coincidir que no nadava ninguna travessia amb les festes del meu poble, ideal ¡¡¡...

Tot i ser festes, estar per el poble el que es diu per el poble he estat poc o res. La meua antiga afició al ciclisme retornava com tots els anys que passa la Vuelta Ciclista España a prop de València. Aquesta vegada ho feia quatre vegades i no volia perdrem cap ni una.
Pensat i fet, el divendres a mig dia i despres de mal dormir 4 hores (torn de nit) enfilava cap a Alzira i despres cap a Xàtiva per a poder vore "la serpiente multicolor"en el final d'etapa a casa dels socarrats, ja en Alzira només arribar vaig tindre la sort de passar el tall de transit dels agents de l'autoritat abans que tot és colapsara, vore de ben a prop als ciclistes..., la vuelta arrastra molts cotxes de publicitat, d'organització, d'equips, de policia, de convidats, d'assistència...també motos, més cotxes, més motos, motos de la Guardia Civil, de premsa, de televisió, de ajuda tècnica als corredors, en fi...que els ciclistes són el que menys atenció te, jajajaja.

Després de vorel's a Alzira vaig marxar cap a Xàtiva...final d'infart on vaig poder vore les maquines de l'esprint de ben a prop, quina pasada ¡¡¡

Dissabte la crono a València, dia de pluja que va deslluir un poc la carrera...un poc aborrit, la veritat. Els ciclistes favorits estaven molt escampats per la general i em vaig perdre a la majoria dels bons.
Diumenge, TAPONE ¡¡¡ de bon matí agafarem cotxe i carretera i marxarem cap a les muntanyes del sud d'Alacant per a vore la impressionant etapa que havien preparat els de la vuelta.
Començarem fent el mateix recorregut que la carrera uns 40 mintus davant d'ells...voliem arribar fins a Guadalest per a vorels passar per allí, primer pujarem el port Beniarrés 2ªcat (brutal ¡¡¡), despres el Alt de Margarida 3ªcat (bestial ¡¡¡) i despres Alt de Tollos 2ªcat (impressionant ¡¡¡), ací pararem, no seguirem més, varem decidir que aquelles pinades serien millors que qualsevol bar de Guadalest per a dinar i vore la carrera. La carretera estaba plena de gent, quin ambient ¡¡¡, families s'enceres, colles d'amics amb taules cadires, bombos per a animar als corredors, banderes valencianes, espanyoles, catalanes, vasques, andalusses inclòs banderes holandeses (familiars de corredors), nosaltres buscarem una zona més tranquila ja que arribarem tard.



De repent entre la gent on estavem una cara coneguda...qui podia ser ??? un mestre del ciclisme i dels bons, el Gran VICENTE BELDA ex-director esportiu de Kelme, CV, etc...amb la seua dona i el seu fill( també ciclista, es clar) ,com ja he dit abans un mestre del ciclisme. Quina sort poder estar ben a prop d'un crak...qualsevol comentari que feia pareixia importantisim, jejeje...la carrera estava al caure i ja de lluny varem vore que anava una escapada de sis corredors per que desde dalt del port és veia part de la pujada...despres passa el gran grup prou estirat, ja que la gent de darrere anava més que patint. Per a completar el matí dinarem allí mateix incluint una bona siesta de mitja horeta.

Ací podeu vore un dels videos que vaig grabar de la carrera...


Vos puc assegurar que les rampes del port eren molt dures...

La pròxima setmana serà la prova del meu club, PERELLÓ-PALMERES, encara no se ni nadaré o que, si fa falta gent per ajudar em quedaré fora, com no...

Ens veiem al diumenge ¡¡¡

TRAVESIA BENIDORM 2009

El pasado domingo 30 de Agosto se disputó la travesía de Benidorm, en concreto de la Isla de Benidorm a la playa del Mal Pas (3500 m aprox.).

Esta travesía ya la nadé el pasado año y me quedé muy sorprendido, aguas muy limpias y pocas medusas. El entorno de la isla de Benidorm es muy espectacular, cuando te tiras al agua de repente parece que entres en otro mundo y centenares de peces aparecen de repente bajo las limpias aguas junto a las diferentes formas de las piedras sumergidas de la isla.


Vaya tostón de crónica , no ???


A ver así.............


Vamos al tema. El Tatoo de nuevo me ha dado cera, por poco pero sí, he perdido... La cosa estaba jodida antes de empezar a nadar, íbamos sobreavisados de que había muchas medusas, las picadas al 57, al Tatoo y alguno más que se me escapa así lo indicaban, a la gente se le veía un poco acojonadilla (hay que reconocerlo, yo al menos sí, jejeje)...


Llegamos a la isla y traté de evitar al Tatoo para ver si así nadaba más tranquilo y sin presión.
La prueba empezó rápida, no sabía si darlo todo o ir en plan reservón, jejeje...dicho y hecho me lanzé detras de un grupito con ritmo bastante superior al mío. El plan Anti- Tatoo empezaba bien, podía seguir sin problemas ese ritmo y sabía que si aguantaba podría tener posibilidades de llegar antes que el Tatoo. La duda era si sería suficiente; al final se vio que no. Unos 50 segundos tuvieron la culpa, no pudo ser...el Tatoo me había ganado de nuevo, la parte positiva es que había bajado más de 7 minutos el tiempo del año anterior, 2008 (1h 05m) 2009 ( 58m). Al menos, el duelo por parejas entre Alcoi (Samuel)-Sueca (yo) y 57-Tatoo lo ganamos claramente. Con un aliado como Samuel Vidal, es difícil perder... (a que jode!!!).


Quedé contento, MUY CONTENTO ¡¡¡, había nadado una travesía de las que hacen afición, de verdad. El mar como un plato, el agua cristalina y medusas pocas, LA TRAVESIA IDEAL...


Después de digerir tres aquarius y dos aguas bien frías a pie de playa tocaba reponer fuerzas, un picnic de esos que dan hambre solo de verlo nos estaba esperando a todos en el club náutico.
Tambien llegó el momento de hacernos fotos, amigos por aquí, amigos por allá, de verdad. Me gusta tanto este deporte y la gente que lo rodea que es difícil aburrir la natación y todo este mundillo de las travesias.
Luego ya nos fuimos al hotel a preparar la maleta ya que llegamos el día anterior para así evitar madrugar tanto (aunque nos levantamos a las 6 a.m).


La temporada de travesías tristemente está terminando, las fuerzas van llegando a su fin, hay que descansar y recargar pilas para el largo invierno...snifff, snifff, snifff, aunque aun queda Perelló - Palmeras.

El verano ha sido muy entretenido, eso de tener rival de travesías me ha motivado mucho, el Dr.Tatoo ha sido digno ganador en nuestro particular duelo, solo hubo una travesía donde le di bien, Tabarca- Santa Pola. Aquí fui yo el que se las vengó todas juntas y repartió cera de la buena (qué recuerdos, jajajaja).

La próxima cita será Perelló-Palmeras, aquí se dará por finalizada mi temporada ( la travesía nocturna no cuenta), no sé aún si nadaré ya que quiero recuperarme bien de la lesión de muñeca que me hice en el Estrecho (bursitis o algo así).

Ale, ya está hecha la crónica..., las fotos de Benidorm están en FOTOS 2009.

Saludos al 57, Willy, Chechu, Tatoo y demás Nucieros, Konfucio: nos vemos en El Perelló.

L'ESTRET DE GIBRALTAR EM TÉ MANIA

Punxeu sobre la imatge per fer-la més gran.

Fins ací arrivàrem, aquesta foto la pose la primera per a que la punxeu i mireu qué bonica és la carta nàutica que fa l'ACNEG als nadadors quan creuen amb el recorregut i temps de pas per a cada hora aprox.

Podeu comprobar la parabola que hauriem de fer degut al Llevant, no poguérem anar en recte, impossible...

CAPÍTOL I

VAYA SEMANITA...

Tot començà el dia 9 d'Agost, ens cridaren de l'ACNEG dient-nos que finalment el creuament seria el dilluns 10 i no el 11 com estava previst d'inici, degut a un possible canvi de temps a pitjor (Llevant).

Arribem a Tarifa a última hora de la vesprada i ràpidament anem a vore la mar...un bassal d'oli pareixia, tant a la part del Mediterrani com a la part de l'Atlàntic.

Em presente a la seu de l'ACNEG i parle amb Rafael Gutierrez, cap de l'organització. Hem diu que veu fotut que al dia següent fem el creuament. Jo li dic que per què i em diu que s'espera un canvi de vent però que no sabran quan serà...saben que canviarà a primera hora del matí però l'hora no és exacta.

Pau Tomas (Jo) i Rafael Gutierrez (ACNEG)

Dit això ja comence a pensar que aquella setmana es faria més llarga del que em pensava. No hi havia altra que fer turisme i aprofitar l'estànça a Tarifa per a vore platges fins a que arribara el moment de nadar.


Així fins al proper diumenge...quasi res ¡¡¡ 7 dies seguits de fort vent de Llevant...


Arriba l'hora de decidir si ens quedàvem o marxàvem a casa, jo volia quedarme però com no sabiem si creuariem algún dia ho pensarem millor i marxàrem cap a casa.

Ho deixarem tot lligat a Tarifa per a tornar en breus dies si fera falta o siga creuar...al segon dia d'estar a casa em tocaren per a dirme que segurament el Dijous 20 d'Agost podriem creuar, ALEGRIA ¡¡¡, ALEGRIA ¡¡¡....altra vegada cotxe i 800 km per davant, bufff.


Hi havia una treva d'hores al temporal de vent, no sabiem certament quina classe de treva seria però sabiem que només tindriem una sola oportunitat per a intentar-ho.

Després també estaba el problema afegit que hi havia "atasco" de nadadors a Tarifa per a creuar...

Estava un nadador nord-americà, altre d'Alacant i jo, i en pocs dies havia d'arribar altre nadador de Grècia.


Finalment es va decidir que de matí nadaria el nadador americà en condicions meteorològiques un tant "adverses" pero suficentment bones per a nadar, el americà tenia prou nivell i tampoc no seria gran problema per a ell un poc de mar arrissada, allò més important era que no fera vent de Llevant, despres a mig dia nosaltres, Jordi Anton (Alacant) i jo...



CAPÍTOL II

EL DIA QUE L'ESTRET ES POSÀ EN CONTRA NOSTRA

El seu ritme de nado segons els temps de piscina que em va dir eren un poc més superiors als meus, encara que com jo nadava amb neopré i ell no, feia que s'igualara la partida un poquet.

A les 11 del matí del dia 20 d'Agost ja estàvem al port de Tarifa amb tota la logística preparada per a l'ocasió (nevera amb gel i begudes, motxilla amb càmera de fotos i video, gels vitamínics i plàtans, pissarra per apuntar coses, en fi, carregats fins a dalt de trastos ¡¡¡

Només arribar tinc la bona notícia de vore a Antonio Gil, un nadador de Tarifa que ja ha creuat 7 o 8 vegades l'estret i que també creuaria amb nosaltres eixe dia. A mi em dona molta confiança i seguretat tindre al costat a un bon coneixedor de la zona.

Antonio Gil, Jordi Anton i Jo...

A les 12 hores ja estàvem preparant-nos al moll del port, vaselina, lanolina, escalfament de muscles, neopré, últims consells abans de començar...i molta ilusió.

Després de vore eixir el ferry cap a Tanger amb una velocitat impressionant ens tocava a nosaltres tirar-nos a l'aigua i tocar les pedres de l'illa de Tarifa, punt d'eixida de la prova. Sense més comencem a nadar, la primera hora la fem sense parar ja que segons Antonio haviem de separar-nos com més prompte de tarifa millor, com un camp de gravetat, jejeje...


El vent ací bufava poc però res més lluny del que vindria després, la previsió de vent (segons el windguru) déia que començariem la prova amb força 5 i que baixaria a 3 per deixar-ho en 1 o calma total al llarg de la vesprada. Amb eixa previsió pareixia que tindriem sort i creuariem...

Com déia, la primera hora fou sense parar, el ritme és prou més fort del que em pensava però còmode per a mi, parem a l'hora a prendre les primeres dosis de vitamines i fruita.

Les següents dos parades per a repostar ja les férem a 40 minuts i sense cap problema, ja comencem a notar la força de la mar en forma de forta corrent de cara, portem dos hores i la mar pareix que vol complicar-se, el vent de Llevant comença a pujar de velocitat i les onades són cada vegada més grans, això i la corrent de cara fan que el ritme baixe molt. Nosaltres encara teniem esperances de que el vent parara. Un "hilero de corriente" fa acte de presència i fa que la mar es pique més si cal baixant la temperatura de l'aigua a uns 13º aprox., quina passada de fred ¡¡¡


Els següents minuts són de molts dubtes, anem camí de la tercera hora i la mar pareix que no vol que creuem, Antonio Gil ens diu "veo la cosa jodida", jo ja estic més que cansat de vore que no avancem i les onades trencades no paren de donar recadets en forma xicotets revolcons a l'aigua. Camí de la quarta hora Antonio decideix parar perquè diu que li feia mal el braç, jo crec que ja ho veia tan difícil que no volgué patir més. El desig de vore el vent i la mar en calma se'n anava ja definitivament...el temporal de Llevant tornava a Tarifa i a l'Estret, els últims minuts de travessia foren de veritat perillosos, desde el vaixelll ens perdien de vista i també el patró no dominava bé la maquina de 10 o 12 metres vinguda d'Algecires per a l'ocasió.



Arriba l'ordre de l'ACNEG de traure als nadadors de l'aigua, al principi pensava que passava alguna cosa, avistament de peixos, vaixells grans en la zona, etc... em vaig arrimar com vaig poder al vaixell per a pujar dalt. La prova s'havia suspés oficialment per mal temps, ací va ser quan em vaig adonar de com de malament estava la mar, bufava molt de vent i els forts colps de les onades banyaven fins i tot als acompanyants que anaven a la part de darrere del vaixell.


L'Estret ens havia guanyat la partida clarament, només ens quedava un terç de la prova, haviem nadat uns 15 kilometres aprox. en condicions prou dures, de veritat. Així i tot quan pujàrem al iot almenys jo estava cansat però prou sencer i Jordi també. Ens miràrem tots dos amb cara de "que coño hemos hecho mal para que nos toque nadar en un mar asi de jodido", haguérem seguit més estona però vos puc assegurar que la nostra seguretat haguera estat penjant d'un fil, crec que parar va ser la millor decisió.


Tornar al port de Tarifa també fou una odisea, haguérem d'anar direcció cap al Mediterrani per a després tornar enrere fins Tarifa degut a les onades i el fort vent de Llevant.


Ara toca descansar bé i recuperar-me d'una lesió que m'he fet a la monyica que fará que estiga uns dies sense tocar l'aigua.


CAPITOL III

TORNAREM ¡¡¡¡ SENSE CAP DUBTE...

DEMÀ SEMBLA QUE SERÀ EL DIA ¡¡¡

Demà dijous 20 hem sigut convocats a les 11h del matí al port de Tarifa per a creuar, dic hem perque finalment creuaré amb un nadador d'Alacant que li diuen Jordi Antón. Aquesta vesprada hem quedat per a xarrar un poc de tot i la veritat és que estem prou motivats els dos. Anem a creuar junts perquè s'ha d'aprofitar la tregua que el vent ens vol donar. Potser, siga l'última oportunitat abans d'un nou episodi de vent de llevant.

Les condicions no són les millors, però són les que hi ha. S'espera una mica de vent de llevant que esperem no vaja a més. L'eixida serà al voltant del mig dia, aprofitant la corrent "vaciante" que farà que ens endinsem cap a dins la mar amb "certa facilitat". Ja vorem com va la travessia. La única cosa que tinc en ment ara mateix és ARRIBAR AL MARROC.

Salutacions a tots des d'un hotel d'Algecires.

TENSA ESPERA...

MALEÏT VENT DE LLEVANT!!!!

De moment el vent de Llevant està fent que no puga realitzar el creuament. Els pròxims dies he d'arribar a un acord amb el Deu Eolo per vore si em dona una treva i puc creuar. M'ha dit que ara té molta feina i que he d'esperar uns dies. Quin remei, en açò mana ell...

La meteorologia ací és tan canviant que en poques hores podem passar de bon oratge (poc vent) a un de més roïn.

Quan tinga alguna "bona notícia", vos informaré...
Els pròxims dies farem una mica de turisme per la zona i entrenaré a la fabulosa platja de Los Lances.

Salutacions des de un cibercafé a Tarifa.